COL·LABORAR

Comprendre la realitat per transformar-la             Vivim en una societat caracteritzada per l’individualisme i el plaer. En moltes ocasions no sabem afrontar els nostres problemes i, molt menys, resoldre’ls. Els amagam en la violència, faltant al respecte als altres quan parlam, en l’alcohol, les drogues,... Altres persones no han descobert la vertadera Felicitat, i per això, res del que fan i del que viuen els satisfà. Han de cercar nous reptes, noves sensacions, que al poc temps perden el seu valor, per la qual cosa tenen la necessitat de cercar-ne d’altres cada vegada més exigents. Vivint amb aquest individualisme, ens trobam amb una gran despreocupació vers els altres. No ens interessen els problemes aliens, no tenim temps per escoltar a ningú, no volem conèixer quins són els patiments o les necessitats dels que tenim més a prop. El més important som jo i el meu benestar. Però, per altra banda, també s’observa una gran sobreprotecció dels pares cap als seus fills/es. Tal vegada creiem que són massa petits/es per tenir problemes o conflictes i, enlloc d’ajudar-los a resoldre’ls, els ho resolem nosaltres. Creiem que són massa petits/es perquè tenguin responsabilitats i no els deixam fer quasi res; al contrari, si ho podem fer nosaltres, els ho feim (preparar la motxilla, vestir-los, etc) Intentam justificar tot allò que no consideram important o necessari per a ells/es inventant excuses, i l’únic que aconseguim és impedir que els nostres fills/es puguin conèixer i assolir els vertaders valors, com són la Responsabilitat, la Justícia, la Col·laboració, l’Empatia, el Respecte, l’Amor, el Perdó,... És aquesta la societat que desitjàvem? “ Rumiem un moment en tots els grans problemes als quals s’enfronta el món: la desforestació, l’extinció d’espècies animals, l’embrutiment de mars i rius, la contaminació de l’atmosfera, el forat de la capa d’ozó, l’escalfament del planeta, la superpoblació, la guerra, la violència, la fam,... i tants i tants altres. Pensem un moment. Qui els ha creat, aquests problemes? No ha estat cosa de l’home? Doncs ja tenim la resposta: si volem arreglar el món, primer caldrà que arreglem l’home!” (Discurs de Luther King). Tan sols podrem transformar la realitat si primer començam a transformar-nos nosaltres mateixos. Per transformar la realitat, primer l’hem de veure i l’hem d’acceptar. Us convidam a fer un esforç, a obrir-nos als altres, obrir-nos a la vida. Col·laborem a formar persones capacitades a viure des de dins, des del seu amor, en relació amb els altres i obertes a la relació amb Déu. Aprofitem el valor afegit de creure en Déu, que tenim nosaltres els cristians, perquè serà aquest el que ens guiarà cap a una transformació positiva, harmònica i vital d’entendre el nostre entorn i transformar-lo en valors positius i d’empatia amb els altres éssers vius. Ja ho sabeu, no només voler és poder; sobretot, creure és poder, i és aquí que nosaltres, com a cristians, tenim uns avantatges a l’hora de percebre i transformar la realitat.  Aprofitau-la!! Mª José Alonso Ramis/ Miquel Miralles Gili        Col·legi Beata Francinaina Cirer                                                                          Inca