CONVIVÈNCIA

Treballem per una convivència respectuosa

Existeix una doble escala de valors que guien les interaccions entre els individus dins institucions socials (com són la família i l'escola) per una banda; i la societat, entesa anònimament, per l'altra?

VALORS VIGENTS ESCOLA/FAMÍLIA
TOLERÀNCIA. COOPERACIÓ. COMPRENSIÓ.
SOLIDARITAT. ALTRUISME. CONCÒRIDA. UNIÓ
BONDAT. ESTIMACIÓ. PERDÓ. PARTICIPACIÓ. FIDELITAT. SINCERITAT. AFECTE.

VALORS VIGENTS SOCIETAT CAPITALISTA
GUANY. PODER. CAPITALISME. MATERIALISME. CONSUMISME. RENDIBILITAT. POSSESSIÓ-
POSSESSIVITAT. AGRESSIVITAT. VASSALLATGE. ACAPARAMENT. VIOLÈNCIA. COMPETITIVITAT.
EGOISME. PASSIVITAT. OSTENTACIÓ. INDIVIDUALISME POSSESSIU. ETC.


Si donam per bona la vigència dels valors que figuren a la taula anterior, és fàcil arribar a la conclusió que hi ha una certa incoherència entre uns i altres, i fins i tot poden semblar antagònics. És necessària l'existència d'aquesta doble escala de valors...? Si ens obligassin a escollir entre uns valors o uns altres, segurament tothom escolliria la part esquerra de la taula... En quin punt la societat, composta per individus, passa a actuar d'acord als valors de la part dreta de la taula...? Tant els individuus com les institucions persegueixen únicament el seu propi interès, sense voler acceptar la seva responsabilitat.

Bona part dels problemes de convivència -es donin dins la família, dins l'escola o dins la societat- es resolen de forma impulsiva, sense reflexionar, sense aplicar les distintes estratègies o pensar en possibles solucions i conseqüències referents a problemes socials o de convivència interpersonal. Vist des d'aquest punt de vista, s'obre una nova perspectiva dins el camp de la convivència: resulta que el problema no és en la voluntat (“ser dolent”), sinó en l'enteniment (“no veure una altra cosa”).

Gràcies a la teoria de Gardner sobre les intel•ligències múltiples, a la de Goleman sobre la intel•ligència emocional i a altres estudis realitzats (Spivack i Shure), s'han identificat els pensaments i habilitats cognitives necessàries per poder solucionar problemes interpersonals:*

-El pensament causal: Habilitat de diagnosticar correctament els problemes interpersonals. Aquells que no tenen aquest pensament solen atribuir els seus problemes als altres o a la mala sort.
-El pensament alternatiu: Capacitat per generar el major nombre possible de solucions un cop s'ha formulat el problema. Qui no té aquest pensament no sap per on anar, i sol buscar una sortida violenta, sol envestir.
-El pensament conseqüencial: Capacitat per preveure les conseqüències de les accions pròpies i alienes.
-El pensament de perspectiva: Capacitat de posar-se en el lloc de l'altre (empatia). Les persones agressives tenen molta dificultat per posar-se en el lloc d'un altre.
-El pensament de mitjans-fi: Capacitat de tenir objectius i saber seleccionar els millors mitjans per aconserguir-los; capacitat per planificar. Si no planificam, actuam desordenadament; si no sabem escollir els mitjans per aconseguir objectius, no depenem de nosaltres mateixos.

Aquells que no tenguin aquests pensaments es relacionaran malament amb les altres persones, tendran comportaments egocèntrics i agressius; i les seves relacions interpersonals seran problemàtiques... La part bona de la nova perspectiva és que aquests pensaments es poden ensenyar/aprendre.

Així, ens podríem formular una nova questió: la família i l'escola poden transformar la societat, la poden millorar...? En darrer extrem, la família i l'escola poden millorar la convivència no just dins la mateixa família o dins la mateixa escola, sinó també dins la societat...?

Segurament, tots podríem contestar afirmativament...Ens hi posam?

PS:
-Fa unes poques setmanes, el filòsof José Antonio Marina deia a una entrevista per a un programa de TV: “La gran creación de la inteligencia no es la política, no es la ciencia, no es la técnica; es la bondad.”
-Si pensam en el bé de l'altre, sempre tendrem una bona convivència.
-Estam en temps de crisi global...? Necessitam una revolució social...? No va ser Jesucrist, en certa manera, un revolucionari social que va predicar amb l'exemple...? Crec que la seva revolució encara ara (sobretot ara) és vigent (podria ser part de la solució) si tots el seguissim amb la paraula i, sobretot, amb els fets ... (intel•ligència / pensament espiritual).


Joan Matemales
Equip d'Orientació i Suport
Col•legi Sant Salvador d'Artà

LA COMPASSIÓ

Saps que per a algunes persones la vida és un dolor insuportable? Entra en el seu sofriment i en el seu dolor.

Cada vegada més sovint, l’ésser humà s’allunya dels valors que el fan ser feliç, com la pau, la humilitat, l’alegria, la generositat i la compassió.

La compassió és allò que ens fa vertaderament humans i que ens impedeix convertir-nos en pedres, com els monstres d’impietat que apareixen en els mites.

El fet de ser comprensiu és el fet de ser diligent, prompte i estar atent a revestir-se de tendresa i de comprensió amb aquelles persones que se senten amenaçades per la malaltia, la pobresa i la desesperança.

Perquè hi hagi una vertadera compassió i una bona comunicació es necessiten: un tracte cordial i afable, un ampli i sincer somriure i una paraula càlida i amable que ajudi el nostre germà necessitat a sentir-se comprès i alleugerat en els seus temors, els seus sofriments i les seves desgràcies.

Una vegada que hem ajudat amb les nostres paraules d’ànim, el nostre somriure i la nostra calor humana, la compassió s’ha de convertir en ferma i confiada esperança, en pensaments positius i en el fet de recobrar l’alegria de viure.

Molts estudis han arribat a la conclusió que el desenvolupament de la compassió i l’altruisme tenen un efecte positiu sobre la nostra salut física i emocional.

La compassió està a l’abast de qualsevol persona. Si miram al nostre voltant, veurem que hi ha molta gent aïllada, solitària, malalta i pobra, que defalleix lentament a poques passes nostres. Ho tenim fàcil: només hem d’oferir un somriure, una mà amiga i càlida, oferir-nos com a germans, com a amics, i dedicar temps al altres.

Intentem-ho! No deixem passar ni un dia sense haver estat compassius i comprensius amb algú!

La compassió és, simplement, el fet d’estimar.


Equip de Pastoral
Col•legi L’Assumpció de Binissalem