|
Aquests dies, com
molts d’altres, cal reflexionar seriosament sobre unes paraules de Mn.
Vincent Landel, arquebisbe de Rabat. Mn Landel és marroquí d’ascendència
francesa i president de la Conferència Episcopal de la Regió Nord d’Àfrica,
a més d’autor d’una pregària que volem compartir amb tots vosaltres i que diu
així:
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria posar en qüestió la fe que el fa viure?
podria burlar-me, d’una manera o altra, de les seves creences?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria parlar de llibertat sense viure el respecte?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria
rebutjar-lo amb actes de violència contra la seva persona
o contra els seus
béns?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
potser jo podria
permetre’m parlar-ne negativament a la seva esquena?
podria fins i tot permetre’m destruir la seva intimitat?
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
jo el podria trobar de debò,
podríem parlar senzillament, fins i tot sense estar d’acord en tot.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà
el seu encontre em
faria créixer; i estic segur que ell també creixeria.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà
podríem mirar-nos fit
a fit
i un autèntic
somriure il·luminaria els nostres rostres.
Si l’altre es convertís realment en el meu germà,
quin món tan apassionant podríem construir!
Si realment creim que
l’altre és el meu germà, tot i les diferències, seria tot tan i tan
apassionant! Per què, doncs, quelcom que per a tots nosaltres és evident,
resulta tan difícil de dur a terme?
|
És per aquest motiu
que, des d’aquestes línies, voldríem convidar les famílies a reflexionar
sobre la importància d’una educació per als nostres fills sense prejudicis,
plena d’aquells valors que tant recordam per Nadal i que ens haurien
d’acompanyar en el nostre dia a dia. Una vida on la
paraula odi no hi càpiga, en què la
còlera sigui una emoció en desús.
Intentem que els
nostres fills siguin lliures i que tenguin un esperit crític amb la societat
que els envolta. Segurament, només essent crítics amb ells mateixos i amb els
altres, però sempre des del respecte, és possible provocar els canvis que
aquest món demana amb urgència. Només acceptant les diferències de l’altre,
les seves virtuts i necessitats
alhora, el podrem acceptar com a germà.
Tot això només és
possible des de la
SENZILLESA, ja que només des de la humilitat serem capaços
de reconèixer els altres com a iguals. Tots aquells éssers que se senten
superiors als altres són incapaços de tractar els altres com a germans, i
tenen sempre la necessitat de demostrar la seva superioritat. El més trist de
tot plegat és que -la majoria de vegades- els qui acaben pagant les
conseqüències dels seus actes són víctimes innocents que voldrien ser
lliures, però no poden perquè des de sempre els han fet sentir inferiors.
Intentem que els
nostres fills siguin emocionalment intel·ligents i que de les quatre emocions
bàsiques (ira, por, tristesa i alegria) siguin capaços de potenciar les
positives, ja que els nostres sentiments i estats anímics es troben
directament lligats a l’autocontrol d’aquestes dites emocions; com a
conseqüència, així mateix, les nostres reaccions enfront dels problemes també
ho estan. Desgraciadament, la intel·ligència emocional no és innata, cal
educar-la, i la millor manera d’educar és amb l’exemple.
COOPEREM, doncs, des
de les nostres modestes posicions de pares, germans, professors i padrins
perquè els nostres infants cultivin virtuts com l’empatia, la solidaritat,
l’esforç, el respecte... per poder aconseguir així un món globalitzat molt
millor del que, de moment, els estam deixant. Des de l’EMPATIA serem capaços d’entendre els sentiments, els raonaments
i les motivacions dels altres; serem capaços de posar-nos en el lloc dels
altres i, fins i tot, d’entendre punts de vista diferents dels nostres, ja
que aprendrem a escoltar, respectar i a menysprear tots aquells prejudicis
que ens tenen encadenats. Llavors sí que l’altre es convertirà, sense
condicions, en el nostre germà.
|
CC SANT SALVADOR. Artà
|
