Amb el naixement de Jesús, Fill de Déu, se’ns ha omplert la terra d’amor i de tendresa. A Nadal se celebra aquest misteri d’amor.
La celebració de Nadal és polièdrica. Cadascú viu Nadal així com sent o així com pot. La vivència pot ser superficial o profunda, però és una vivència que no ens deixa indiferents. Fins i tot en el cas que deim “per a mi enguany no ha estat Nadal”, volem expressar algun sentiment profund d’enyorança o tristesa; o de preocupació que interfereix una festa arrelada en les nostres entranyes. I és que tots ens commovem davant la feblesa d’un infant o davant la seva transparència.
Nadal ens convida vivament a emprendre amb decisió la manera de viure i d’estimar de Déu, a canviar el nostre cor i la nostra mirada, a prendre la iniciativa d’acostar-nos als nostres germans i germanes per comprendre la seva realitat, per escoltar-los, per oferir-los la nostra ajuda.
Nadal ens proposa reflexionar sobre la situació social, de patiment, d’injustícia i d’escassetat. A decidir-nos a viure amb sobrietat, sense fanfarroneries, per poder compartir amb els més necessitats alguna cosa material i, sobretot, l’amistat.
Nadal ens proposa acostar-nos a la gent que està sola per circumstàncies familiars o per malaltia o vellesa; la nostra proximitat a elles serà com un llumet encès que, ni que sigui per uns instants, suavitza la fosca del patiment.
Nadal ha de canviar el nostre cor i transformar la nostra mirada.
Nadal ha de transformar el nostre entorn per la humanització de les relacions.
Nadal ha de ser per repartir i no per tudar.
Nadal ens ha de fer aixecar el cap a Déu per descobrir com Déu és amor i tendresa, que vol la pau a la terra i la justícia amorosa per fer de cada home i de cada dona un igual, un amic, un germà.
Margalida Moyà Pons
Col·legi Arcàngel Sant Rafel
