Mallorca es caracteritza com mai per la pluralitat. Persones d’identitats, de cultures, de parles i de creences diferenciades hi conviuen. És el resultat d’onades diverses d’immigració, multiplicades des del 2000 per l’arribada d’immigrants extracomunitaris, sobretot dels països de l’Est europeu, d’Amèrica del Sud i de l’Àfrica. Avui dia, a qualsevol poble mallorquí, trobam empadronats ciutadans i ciutadanes de trenta, de cinquanta de més de setenta nacionalitats diverses.
Aquest pluralisme quasi sobtat, derivat de la liberalització de les comunicacions, del transport i, en definitiva, de la globalització, després d’un temps inicial de pertorbació i de confusió social, ens porta a alguna certesa i ens enfronta a un repte.
Dues són les certeses més evidents:
· Que la nostra illa, la ciutat, el poble o el barri on vivim no seran mai més el que eren fins fa poc temps, perquè molts dels nouvinguts restaran aquí, entre nosaltres, i passaran a formar part del que anomenam poble mallorquí.
Aquest pluralisme quasi sobtat, derivat de la liberalització de les comunicacions, del transport i, en definitiva, de la globalització, després d’un temps inicial de pertorbació i de confusió social, ens porta a alguna certesa i ens enfronta a un repte.
Dues són les certeses més evidents:
· Que la nostra illa, la ciutat, el poble o el barri on vivim no seran mai més el que eren fins fa poc temps, perquè molts dels nouvinguts restaran aquí, entre nosaltres, i passaran a formar part del que anomenam poble mallorquí.
· La necessitat de plantejar un debat social sobre fins a quin punt som, i hem de ser, una societat acollidora.
Pel que fa al repte que s’obre davant nostre, podem resumir-lo dient que cal aprendre a conviure amb el diferents, o amb aquells que anomenam diferents, la qual cosa suposa, com a mínim:
- Entendre que no existeixen identitats pures. Tampoc la mallorquina no ho és, sinó que totes són el resultat de molts factors i esdeveniments, de moltes influències i contribucions, de molts mestissatges i pertinences.
- Entendre que no hi ha cap identitat superior a cap altra, tampoc la nostra.
- Tot repassant el ventall de reaccions que les persones podem adoptar davant els que anomenam diferents: l’agressivitat, el rebuig, el mirar-los per damunt l’espatlla o amb por o amb recel, o amb indiferència –la més general- cal assumir l’única positiva, que és la de l’obertura i l’acolliment.
Carmel Bonnín
President de Justícia i Pau de Mallorca
- Entendre que no existeixen identitats pures. Tampoc la mallorquina no ho és, sinó que totes són el resultat de molts factors i esdeveniments, de moltes influències i contribucions, de molts mestissatges i pertinences.
- Entendre que no hi ha cap identitat superior a cap altra, tampoc la nostra.
- Tot repassant el ventall de reaccions que les persones podem adoptar davant els que anomenam diferents: l’agressivitat, el rebuig, el mirar-los per damunt l’espatlla o amb por o amb recel, o amb indiferència –la més general- cal assumir l’única positiva, que és la de l’obertura i l’acolliment.
Carmel Bonnín
President de Justícia i Pau de Mallorca
