CUIDAR EL PLANETA

Totes i tots hem planificat alguna vegada una reforma de casa nostra, i hem analitzat  com podríem fer-la un lloc millor. Ens preocupam diàriament de mantenir-la neta i ordenada, fins i tot invertim doblers simplement per decorar-la. El problema és que, de la mateixa manera, tenim tendència a oblidar-nos d’una casa molt més gran, que també és nostra i que compartim amb totes les altres persones d’aquest món: el nostre planeta. Tal vegada, si totes i tots ens plantejàssim cuidar-lo amb les mateixes ganes que ho feim per a la nostra llar, encara conservaríem espècies animals i vegetals que han desaparegut.

Com ja va dir Victor Hugo, produeix una immensa tristesa pensar que la natura parla, mentre que el gènere humà no l’escolta.

I com ho podem fer? Estimant el que ens envolta, protegint els més febles, que són les espècies a punt de desaparèixer. Tothom pot fer qualque cosa per cuidar el planeta, per petita que sigui; i s’ha de fer en el dia a dia, estalviant aigua i energia elèctrica, produint menys residus, reciclant.

La senzillesa i l´alegria amb les quals Sant Francesc d’Assís predicava l’Evangeli de Jesús i, al mateix temps, donava importància a la cura de la naturalesa varen ser la inspiració del Papa Francesc quan va escriure l’encíclica Laudato Si  -Alabat siguis, Senyor Meu-, la qual anava dirigida a veure la importància de l´ecologia integral, que vol que pensem que tots hem de tenir cura del planeta, la casa comuna de tots els essers vius. 

En aquests moments, també els valors de Sant Francesc li han servit al Papa Francesc d´inspiració per escriure la tercera encíclica Fratelli Tutti (Tots Germans). I, com són les coses, ha coincidit amb el cas de la pandèmia de la COVID-19. Aquesta encíclica, ara més que mai, és un programa de vida que ens pot ajudar a il·luminar i recórrer millor el camí cap a un món més just i fratern.

Després d´aquesta pandèmia, hauríem d´aprendre a unir forces per poder veure un horitzó d´esperança, per obtenir la unitat que necessitam per reconstruir el nostre món.

El planeta ens ha fet una crida a la reflexió i a la consciència de tot allò que hem de canviar i millorar. És el moment de trobar l'equilibri entre el nostre cor i el nostre entorn; no oblidem amb rapidesa la lliçó de vida que el món ens va donar. Mai pensàvem que succeiria, que ens podia passar... Cuidem el planeta abans que sigui tard, facem  una aturada en el nostre camí i siguem conscients del tot el que tenim al nostre voltant, la nostra Terra.

Cuidar aquesta casa comuna és una obligació de tots nosaltres, perquè d’això depèn la supervivència del nostre planeta, de tots els éssers vius i, hem de dir-ho, de la nostra pròpia existència. 

Claustre de professors CC Sant Vicenç de Paül-s’Arenal