MÉS ENDINS I MÉS LLUNY

Tots som ben conscients de la necessitat que tenim de formar infants i joves competents, capaços d’aplicar el que han après a qualsevol moment de la seva vida i en qualsevol dels àmbits en què es mouen.

Actualment es parla de les intel·ligències múltiples i de les competències bàsiques.

Dins el ventall de les competències n’hi ha tres que estan directament relacionades amb APRENDRE A SER PERSONA; són l’aprendre a aprendre, l’autonomia i iniciativa personal i la competència espiritual. Aquestes són competències de competències i són la base de les altres.

Educar una persona consisteix en desplegar tot el seu potencial, les múltiples intel·ligències i les capacitats.

Una de les intel·ligències que a vegades tenim oblidada és la intel·ligència espiritual, és a dir la capacitat que té el ser humà per viure la interioritat, per fer-se preguntes de sentit i per estimar fins a fer qualque cosa pels altres.

La intel·ligència espiritual es pot educar i formar. Podem arribar a ser més competents en espiritualitat.

Què hem de fer? Quines són les pràctiques bàsiques per assolir aquesta competència?

Haurem d’educar per a la interioritat, és a dir aprendre a fer silenci, saber escoltar els altres, iniciar-se en la contemplació, obrir-se al misteri i a la transcendència, i elegir el voler estimar a si mateix, als altres, a Déu.

Com podem preparar els nostres infants per fer-los competents espiritualment? Suggerim unes senzilles pautes: Practicar el silenci, en algun moment del dia i durant 1-2 minuts. Si és possible que aquesta pràctica es faci a la mateixa hora i al mateix lloc. (per exemple en anar-se’n a dormir, proposar que es quedin dos minuts en silenci, escoltant el seu interior). Practicar l’admiració per alguna cosa bella. Aprofitar en sortir al camp, a la muntanya o a la platja. Admirar la bellesa d’una flor, el moviment d’un ésser viu, els colors del cel, dels arbres, de les herbes, els blaus de la mar... a la vegada practicar el respecte a tot ésser viu i a la vida i a la natura. Ensenyar a estimar. Ensenyar a fer alguna cosa pels altres. Ajudar, compartir, cedir, reconèixer el que li fan de bé; ajudar a admirar la meravella que som cadascuna de les persones, descobrir que la bellesa està al cor de les persones. Practicar l’agraïment. Cada dia donar gràcies a algú per alguna cosa concreta. Cada dia donar gràcies a Déu per la vida, per la família, per l’estimació. Ajudar a reconèixer coses positives i bones que els altres fan per cada un. I amb constància, cada dia, UN POC MÉS ENDINS I UN POC MÉS LLUNY.

Margalida Moyà Pons

CC Arcàngel Sant Rafel