Déu no es cansa de perdonar, som nosaltres que ens cansem d’acudir a la seva misericòrdia (Papa Francesc)

El col·legi desitja donar una formació integral als seus alumnes per ajudar-los a créixer com a persones des d'allò més profund i agradable de cadascú. Aquest curs us hem convidat juntament amb els vostres fills/es, a fer un "viatge a l'interior"; a no tenir por d'entrar dins nosaltres i descobrir tants i tants de paisatges interiors que no passen desapercebuts perquè són, fonamentalment, part de la nostra felicitat. Vivim escrivint una història, la nostra, en els diàlegs i amb altres històries i relats. Aquests relats no es construeixen sols, els anem construint amb noms, vivències i memòries que es converteixen en referència i matèria primera, i és això amb el que donem forma a les nostres paraules, gestos i accions. Avui vivim en un món on constantment ens estam presentant. Ho feim a través de xarxes socials, en les quals mostram el nostre perfil més enginyós, humà, interessant... Sentim la necessitat d'agradar i pareix que se'ns està avaluant sempre seguit. Tan sols ens sentim en confiança i llibertat per mostrar les nostres debilitats en els àmbits on ens sentim estimats i integrats. És fonamental estar en àmbits allà on se'ns accepta tal i com som. És tal vegada dins l'àmbit religiós on podem confiar i acollir-nos a la misericòrdia, a una abraçada, a la promesa de perdó i a la reconciliació que Déu nostre Senyor ens ha promès. És de gaudir, que Déu no es cansa de perdonar. Jesús perdona tot i perdona sempre. Som nosaltres, els que ens cansam d'acudir a la seva misericòrdia. És per tant ben clara, aquesta reflexió, quan a una de les seves homilies el Papa Francesc ens diu que nosaltres estam acostumats a experimentar el perdó dels pecats,  i tal vegada a "bon preu"; per tant, hauríem de recordar, algunes vegades, quin fou el preu que Jesús Nostre Senyor va pagar per tots nosaltres, ja que, pels nostres pecats, va entregar la seva vida! Hi ha el perdó fàcil i el perdó difícil. És senzill perdonar quan l'ofensa és lleu, quan no hi havia el mínim indici de responsabilitat, quan una conjunció atzarosa d'elements propicia el mal. Molt diferent és, en canvi, perdonar quan hi ha hagut clara intencionalitat, quan l'ofensa és tan greu que res no torna a ser com abans, quan es pot imputar responsabilitat. El perdó no és, aleshores, un acte que flueixi espontàniament del cor. Si tu no saps perdonar, no ets un bon cristià, diu el papa Francesc: "seràs un bon home o una bona dona, però no fas el que va dir i fer Nostre Senyor." Amics, hem de ser valents per fer aquest viatge a l'interior. Hem d'experimentar el silenci interior. Hem de desenvolupar la dimensió contemplativa, que és un crit al silenci, a la reflexió, a l'interior... Cal aprendre a escoltar el nostre cor, els nostres sentiments i a percebre el que som, sense por. El perdó mai no és una casualitat. Tampoc no és una necessitat de la natura, ni una fatalitat històrica. És en qualsevol cas un acte humà, una expressió de la més profunda llibertat, una manifestació de la creativitat. El perdó mai no s'esdevé d'una manera instintiva  o mecànica. És la conseqüència d'un esforç, d'un acte decidit i reiterat de la voluntat que ha estat capaç de superar l'orgull ferit. No és fàcil perdonar, però és possible  (Francesc Torralba). Aquí tenim la utopia d'aquest curs. Valorar-nos i estimar-nos tal com som, saber que així ens estima Déu. Ø   Cada dia, quan resem el pare nostre, “perdona els nostres pecats com també nosaltres perdonam..." no han de ser tan sols paraules! Equip de pastoral del col·legi Sant Vicenç de Paül Palma - La Soledat

UN BON DIÀLEG POT AJUDAR-TE A APRENDRE I A COMPRENDRE L’ALTRE

Saber dialogar és una capacitat bàsica de l’ésser humà que necessita d’un aprenentatge. És necessari començar a treballar des de ben petits el diàleg i les actituds i els valors que l’envolten, com per exemple l’atenció, la tolerància, l’esperit crític, l’autoregulació…

Tots hem de ser conscients que per dialogar és important que entenguem que hem d’escoltar i pensar que els altres també tenen idees interessants, encara que siguin diferents a les nostres, i que els conflictes es resolen dialogant, i mai utilitzant la força física. A més, és molt important saber escollir bé les paraules per comunicar-nos amb els altres, ja que una paraula pot ocasionar una discussió; pot provocar odi, discriminació, trencar sentiments o, per contra, il·luminar el dia, canviar una actitud o  estalviar un esforç.

És necessari treballar, els sentiments dels nins, ja que alguns sentiments poden dificultar el diàleg, com per exemple la timidesa o el sentiment d’inferioritat. Per millorar-ho, els adults hauríem de cercar ambients on hi hagi interacció  positiva entre els infants, fer activitats i dinàmiques d’autoconeixement i de coneixement dels altres, crear un ambient de pau, harmonia, implicació, aprenentatge, respecte, autoconfiança…que faciliti el compartir els nostres sentiments.

Hem de treballar també, la comunicació no verbal, ja que és igual d’important o més que la comunicació verbal. Amb la comunicació no verbal som capaços de transmetre missatges sense utilitzar paraules, i moltes vegades ho feim de manera inconscient.

La informació no només es transmet amb les paraules, sinó també a través dels moviments corporals com les postures, les mirades,  les distàncies entre uns i altres, la manera de seure o fins i tot de caminar. El llenguatge  no verbal no ens engana fàcilment, a diferència de la paraula, que sí ens engana més vegades de  les  que pensam, encara que tot es pot entrenar. De fet, són moltes les vegades en  què les paraules ens diuen alguna cosa que  contradiuen els gestos del qui  parla i, per això, cal que treballem perquè la nostra comunicació verbal i no verbal estiguin en sintonia.

L’escola ha de preparar els alumnes per relacionar-se de la manera més òptima possible: amb ells mateixos i amb els altres; per això, és essencial que els mestres i professors treballem el diàleg a l’aula com a eina principal de convivència.

Som conscient que la nostra feina no és fàcil i que costa trobar espais  i/o temps per dedicar al diàleg, però cal que siguem capaços de generar situacions riques i variades que propiciïn el desenvolupament de les habilitats de relació social necessàries per conviure en societat.

Com diu el Papa Francesc << A través del diàleg podem aprendre a veure que l’altre no és una amenaça, sinó un do de Déu, que ens interpel·la i demana ser reconegut. Dialogar ajuda  les persones a humanitzar les relacions i a superar les incomprensions. Si hi hagués més  diàleg, diàleg vertader, en les famílies, en els ambients de treball, en la política, se solucionarien més fàcilment moltes qüestions! Si no hi ha diàleg, augmenten els problemes, els malentesos, les divisions. >>

Si des de petits no ajudam els infants a corregir els defectes (orgull, vergonya, egoisme, intolerància…) que els impedeixen ser dialogants, de grans seran poc comprensius i tendran poques habilitats de relació social, i això dificultarà la bona relació i convivència amb els altres.

“NINGÚ S’EDUCA A ELL MATEIX; LES PERSONES S’EDUQUEN ENTRE SI, MEDIATITZADES PEL MÓN” - PAULO FREIRE

Antònia Pou

Nostra Senyora de Gràcia (Llucmajor)