Les coses millors i més belles del món no es poden veure ni tocar, han de sentir-se en el cor.
Estam vivint una època socioeconòmica limitada i desequilibrada. Des de fa anys cap aquí, les nostres preocupacions per a tirar endavant en la vida han augmentat. Pareix que hem deixat de viure i hem passat a sobreviure. Vivim amb més estrès, amb més angoixa, amb més preocupacions. La nostra soledat comença a ser major, tenim menys persones que ens sostenguin i tot això, junt a una societat individualista, fa que ens oblidem del que és divertir-se, viure amb alegria, amb entusiasme, amb bona energia; al cap i a la fi, oblidam ser feliços.
Així com les escoles ensenyam matemàtiques, literatura i història, hauríem d’ensenyar felicitat, benestar i resiliència. La felicitat no només és un bé en si mateix, sinó que també contribueix a millorar les relacions, la salut física i -fins i tot- a obtenir millors qualificacions.
Les emocions positives ens porten a ser més oberts i receptius. Això és fonamental per absorbir nous aprenentatges.
Quan experimentam emocions agradables, som més creatius, ens sentim més motivats i estam més sans físicament. Les escoles hem d’invertir en la felicitat dels seus estudiants com un fi en si mateix, i també com un mitjà per aconseguir un millor desenvolupament.
Cal ensenyar la importància d’expressar gratitud, aprendre coses noves contínuament i acceptar i abraçar totes i cadascuna de les emocions, tant l’alegria com la tristesa; i, el més important, ensenyar que la bondat i la generositat són la clau per fer del món un lloc més feliç i millor. L'inici de l'alegria és començar a pensar en els altres.
El Papa Francesc comenta que, quan la vida interior es tanca en els propis interessos i no hi ha espai per als altres, no es gaudeix més de la dolça alegria de l'amor. No es pot ser feliços sols, i per això el Papa convida a redescobrir la generositat: cal vèncer la temptació de tancar-se a si mateix, d'aïllar-se, de creure’s autosuficient, perquè tots tenim necessitat de fraternitat. La vida adquireix sentit en cercar el benestar del proïsme desitjant la felicitat dels altres. No es pot viure cristianament sense alegria i, siaquesta és compartida, adquireix major significat.
Aquest mes d’abril hem celebrat la Pasqua, la festa de la vida, una celebració amb restriccions que han fet enyorar la riquesa de la Pasqua mallorquina com a expressió d’alegria per la resurrecció de Jesús. És una festa de primavera, en què el cicle de mort i resurrecció apareix lligat al cicle anual de la natura que es renova després de l’hivern. De fet, els mots de ‘Pasqua Florida’ i ‘Diumenge del Ram’, el “Sermó del ramellet del coremer”, el de ‘Diumenge de Resurrecció’ o ‘Pasqua Granada’, per exemple, ens donen compte del procés de granar i fructificar dels cereals, els fruiters i les plantes.
Per trobar l’alegria en la nostra vida, necessitam apreciar el que ja tenim; no donar per segures les coses bones. El potencial de la felicitat està al nostre voltant, en la nostra feina, en els nostres llaços socials i familiars, en nosaltres mateixos.
Quan apreciam les coses bones en la nostra vida, les coses bones creixen, som més feliços i tenim més èxit.
Miquel Miralles
Director CC Beata Francinaina Cirer d’Inca
