¿...Què és l'home sense animals? Si tots els animals haguessin desaparegut, moriria l'home d'una gran solitud d'esperit. Perquè tot el que passa als animals aviat també haurà de passar a l'home. TOTES LES COSES ESTAN RELACIONADES ENTRE SÍ.” Seattle (cap dels Suwamish), gener de 1854.
Tants d’anys després, l’espiritual i filosòfica resposta d’un nadiu americà a l’oferta de compra de terres de Franklin Pierce (catorzè president dels Estats Units) retronen amb més força i actualitat que mai front reptes com el canvi climàtic, les malalties ambientals, l’extinció d’espècies o la degradació dels ecosistemes. Problemes que la generació dels més petits de la casa no han ocasionat, però estau segurs que hauran d’afrontar i resoldre al llarg d’aquest segle.
Com a famílies i professors estam obligats a ajudar, des de l’amor incondicional, a que les generacions futures puguin afrontar la crisi ambiental amb confiança i seguretat. Però i com podem ajudar en aquesta tasca tan important? I com s’ha fet sempre des de fa mil generacions: amb amor i exemple. Perquè estimar els fills, els nets o els germans no són només fer besades, abraçades o moixonies. Menys encara comprar o consentir. Sobretot és treballar per deixar-los en herència un món millor del que ens deixaren els padrins.
Petits gests amb el planeta com reciclar, reutilitzar, no tudar recursos, reforestar, emprar energies renovables, transport públic, consumir productes vegetals ecològics... Fer sostenible, en definitiva, la nostra família i les nostres actituds com a adults responsables d’infants. Petits gests que són ja indispensables intrínsecament, però que prenen especial valor quan els més petits ens miren.
Per favor, estimades famílies, feis cas de la sabiduria ancestral del cap Seatle que tan bé connecta intergeneracionalment l’avior amb la natura: “Vosaltres heu d'ensenyar als vostres fills que la terra de baix dels seus peus és la cendra dels seus avis. Perquè respectin la terra, heu de dir als vostres fills que la terra està plena de la vida dels nostres avantpassats. Heu d'ensenyar als vostres fills el que nosaltres hem ensenyat als nostres: que la terra és la nostra mare. Tot el que afecta la terra afecta els fills de la terra. Quan els homes escupen en terra s'escupen a ells mateixos. Això ho sabem: la terra no pertany a l'home, sinó que és l'home qui pertany a la terra. L'home no ha teixit la xarxa de la vida: n'és només un fil. Tot el que faci a la xarxa s’ho fa a si mateix. El que passa a la terra passarà als fills de la terra. Totes les coses estan relacionades com la sang que uneix una família".
Toni Miquel Lucas Vidal
Sant Vicenç de Paül, Inca
