CONSTRUÏM UN MÓN NOU PEL RESPECTE I L’ESFORÇ

Avui, i tal vegada més que mai, la nostra societat compta amb diversos i atractius predicadors de valors: un grup de música, una pel·lícula, una sèrie de televisió, els espots publicitaris... Però el valor de l’ecologia té un del màxims  predicadors en la figura de Déu. La presència de l’espiritualitat cristiana en la naturalesa és tan antiga com la transfiguració de Jesús al cim d’una muntanya, el seu baptisme al riu Jordà, el seu moment d’oració al desert o caminant sobre les aigües del llag Tiberíades. I com tants de sants, des de San Francesc d’Asís a San Juan de la Cruz, varen tenir tan present que la Naturalesa era una metàfora del fet diví. Però no ens plantejan des d’aquestes paraules deixar tots els nostres bens materials per dedicar-nos per complet a continuar l’obra de Déu, ni incorporar-nos a treballar a una d’aquelles grans “organitzacions verdes”. Ens plantejam integrar un valor que troba en la protecció del medi ambient una forma de servir els altres. Viure aquest valor en la mesura de les nostres possibilitats i amb accions concretes es pot fer des d’aquí i ara; des de ca nostra, des dels nostres projectes de família. Ser una família més ecològica no és complicat. I és un aprenentatge que es pot fer junts. Adults i nins aprenen, els uns dels altres, mesures senzilles que poden començar per comprar només allò necessari, reduir, reutilitzar, reciclar, consumir aliments de temporada, aprofitar el llum natural... i, en definitiva, adquirir un compromís de vertaders encarregats i protectors mediambientals. La clau i fonament d’aquest valor es basaria a considerar com a propi tot allò que ens envolta. Si adoptam aquestes mesures a ca nostra i a l’entorn més proper (al lloc de treball, al carrer, al parc, a les zones verdes...),  integrarem aquests costums i valors ecològics com una cosa natural, i aquests hàbits guiaran les nostres vides. Cal demostrar un seriós compromís per al benestar nostre i dels altres, amb qui  hem de solidaritzar-nos  per realitzar una tasca més efectiva; i no per modes ni fanatismes, sinó per la ferma determinació de preservar l’obra de Déu.  Per què deu ser que aquelles obres que pertorben, amenacen o incideixen negativament sobre la fe cristiana –materialisme, consumisme...- són al mateix temps les que tenen negatives repercussions sobre la Creació?   Maria Àngels Pizà Mula Professora CC Beata Francinaina Cirer d’Inca