UN BON DIÀLEG POT AJUDAR-TE A APRENDRE I A COMPRENDRE L’ALTRE

Saber dialogar és una capacitat bàsica de l’ésser humà que necessita d’un aprenentatge. És necessari començar a treballar des de ben petits el diàleg i les actituds i els valors que l’envolten, com per exemple l’atenció, la tolerància, l’esperit crític, l’autoregulació…

Tots hem de ser conscients que per dialogar és important que entenguem que hem d’escoltar i pensar que els altres també tenen idees interessants, encara que siguin diferents a les nostres, i que els conflictes es resolen dialogant, i mai utilitzant la força física. A més, és molt important saber escollir bé les paraules per comunicar-nos amb els altres, ja que una paraula pot ocasionar una discussió; pot provocar odi, discriminació, trencar sentiments o, per contra, il·luminar el dia, canviar una actitud o  estalviar un esforç.

És necessari treballar, els sentiments dels nins, ja que alguns sentiments poden dificultar el diàleg, com per exemple la timidesa o el sentiment d’inferioritat. Per millorar-ho, els adults hauríem de cercar ambients on hi hagi interacció  positiva entre els infants, fer activitats i dinàmiques d’autoconeixement i de coneixement dels altres, crear un ambient de pau, harmonia, implicació, aprenentatge, respecte, autoconfiança…que faciliti el compartir els nostres sentiments.

Hem de treballar també, la comunicació no verbal, ja que és igual d’important o més que la comunicació verbal. Amb la comunicació no verbal som capaços de transmetre missatges sense utilitzar paraules, i moltes vegades ho feim de manera inconscient.

La informació no només es transmet amb les paraules, sinó també a través dels moviments corporals com les postures, les mirades,  les distàncies entre uns i altres, la manera de seure o fins i tot de caminar. El llenguatge  no verbal no ens engana fàcilment, a diferència de la paraula, que sí ens engana més vegades de  les  que pensam, encara que tot es pot entrenar. De fet, són moltes les vegades en  què les paraules ens diuen alguna cosa que  contradiuen els gestos del qui  parla i, per això, cal que treballem perquè la nostra comunicació verbal i no verbal estiguin en sintonia.

L’escola ha de preparar els alumnes per relacionar-se de la manera més òptima possible: amb ells mateixos i amb els altres; per això, és essencial que els mestres i professors treballem el diàleg a l’aula com a eina principal de convivència.

Som conscient que la nostra feina no és fàcil i que costa trobar espais  i/o temps per dedicar al diàleg, però cal que siguem capaços de generar situacions riques i variades que propiciïn el desenvolupament de les habilitats de relació social necessàries per conviure en societat.

Com diu el Papa Francesc << A través del diàleg podem aprendre a veure que l’altre no és una amenaça, sinó un do de Déu, que ens interpel·la i demana ser reconegut. Dialogar ajuda  les persones a humanitzar les relacions i a superar les incomprensions. Si hi hagués més  diàleg, diàleg vertader, en les famílies, en els ambients de treball, en la política, se solucionarien més fàcilment moltes qüestions! Si no hi ha diàleg, augmenten els problemes, els malentesos, les divisions. >>

Si des de petits no ajudam els infants a corregir els defectes (orgull, vergonya, egoisme, intolerància…) que els impedeixen ser dialogants, de grans seran poc comprensius i tendran poques habilitats de relació social, i això dificultarà la bona relació i convivència amb els altres.

“NINGÚ S’EDUCA A ELL MATEIX; LES PERSONES S’EDUQUEN ENTRE SI, MEDIATITZADES PEL MÓN” - PAULO FREIRE

Antònia Pou

Nostra Senyora de Gràcia (Llucmajor)