La paraula amistat prové del llatí “amicus” que es tradueix com “amic”, i d’aquest terme prové el verb “amare”, que significa “estimar”.
L'amistat és un tipus d’amor que neix quan dues o més persones s’elegeixen mútuament i expressen un afecte desinteressat, que es nodreix de les vivències compartides on la confiança, el respecte, l’empatia, lalleialtat, la sinceritat o el compromís són l’estel que ens fa tenir el desig de seguir fent camí junts.
L'amistat és aquella família que un elegeix. És aquell sentiment on pots ser un mateix sense cap prejudici. És aquella persona que quan estàs amb ella tot el que està al voltant és més fàcil. És aquella persona quesempre està al teu costat quan el necessites, i que et diu tan allò que vols sentir com el que no t’agrada escoltar. És aquella persona que està en els moments bons i aquells que no són tan bons.
L'amistat és com una abraçada càlida que reconforta l’ànima i que ens recorda que mai estarem sols. És un vincle invisible que ens connecta creant un refugi segur on compartir rialles, somnis, confidències, sense por de ser jutjats. La vertadera amistat admira, parla amb sinceritat, i actua amb respecte i cor, sense por i sense mentides, i és aquella que quan més en reparteixes més en tens, fins i tot, és aquella que malgrat hi hagi diferències, o ens hàgim enfadat, si saps que et necessita, estàs amb ella. És un mateix cor que habita en dos cossos distints.
I com es fa present cada dia? Moltes vegades la casualitat ens duu a conèixer a noves persones i aquestes amb els seus actes, la seva forma de ser, els seus valors, la seva estimació… es tornen indispensables a la nostra vida. I allò que va començar essent una amistat es transforma en part essencial de la nostra vida.
Hi ha moments a la vida en què les paraules s’acaben, no consolen ni fan riure. I que el silenci combinat amb una mirada de complicitat i una mitja rialla, es fan present. Moments on tot junt, es converteixen en un crit silenciós que retrona al cor dient: “No sé què dir- te, però som aquí”. Just en aquest moment, sorgeix el valor de l'amistat.
Ara que arriba l’estiu, que potser no ens trobem tant, o començam nous camins, anam a cuidar els amics, anam a cultivar aquesta xarxa invisible però sòlida que ens envolta i ens dóna seguretat.
No importa la distància física o el pas del temps, les amistats veritables perduren.
Cuidem als amics, amb aquella cridada què pensam de vegades ja faré demà, amb aquell missatge que pensam ja contestaré, anam a fer- los, no els deixem per un altre moment, anem a cuidar-los i a deixar queens cuidin.
Anem a cuidar moments compartits, perquè això ens enriqueix com a éssers humans i ens recorda que no estam tots sols en aquest meravellós i alhora incert viatge de la vida.
Com diu el Papa Francisco: “ L’amistat és dels regals més grans que una persona, que un jove pot tenir i oferir. Què difícil és viure sense amics”. Una de les coses més belles que va dir Jesús és: “Jo els dic amics,perquè els he donat a conèixer tot el que vaig sentir del meu Pare” (Jn 15, 5).
CLAUSTRE DE PROFESSORS CC SANT VICENÇ DE PAÜL-S’ARENAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada