Podem afirmar que la majoria de les persones volem la pau, esperam viure en un món on existeixi la pau. Necessitam estar bé amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Però, què passa quan la pau no és una realitat?
La resposta és senzilla, hi ha sofriment.
Si miram al nostre voltant amb una mirada reflexiva, ens podrem adonar que, amb les nostres actituds, gestos, paraules, accions… no sempre demostram la disposició de voler la pau.
Per què ocorre això? Per desgràcia, en moltes ocasions perquè les persones vivim des de la indiferència, el temor o el prejudici entre altres causes.
Alguna cosa que ens podria ajudar per a superar aquesta situació és aprendre a mirar a l’altre, mirar-nos mútuament i fer-nos conscients de la presència que tenim en el món, a la nostra societat, a la nostra família, a la nostra escola.
Quan miram a l’altra persona, quan la veiem de veritat, no sols des de la visió sinó des del voler conèixer-la, ens obrim als altres i això ja implica un canvi d’actitud.
L’acostament a l’altra persona ens permet tenir un major coneixement i una comprensió veritable. Hauríem d’aprofitar totes les oportunitats que se’ns presenten per a admirar i apreciar les diferències de les altres persones per a així enriquir-nos, ser més empàtics i aconseguir un diàleg que ens ajudi a obtenir un benestar per a tots.
No podrem construir i esperar la pau sense voluntat de canvi i acostament als altres.
“Res ha canviat, excepte la meva actitud, per tant, tot ha canviat”
A.de Mello
La pau no ha de ser una il·lusió, una cosa inassolible o una utopia sinó una meta.
Com a comunitat educativa hem d’adonar-nos que aquesta meta l’estam caminant en grup i des dels nostres petits o grans passos l’estam construint entre tots i totes, alumnes/as, famílies, personal docent i no docent.
Aquesta pau ja és una realitat quan en el dia a dia, en la nostra quotidianitat volem pacificar les relacions entre persones, grups, pobles...
Aquesta pau sempre serà a través de la comprensió i la tolerància.
Comprensió i tolerància per assolir la pau, per tot i sempre.
Rocío Pérez
Pastoral ESO – Col·legi Ramon Llull
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada